Els símptomes que genera la ferida psicològica poden ser molt variats i provocar:
- Malestar psicològic intens o prollongat al exposar-se a factors interns o externs que simbolitzen o tenen una similitud a l’experiència traumàtica
- Reaccions fisiològiques intenses a factors interns o externs que simbolitzen o tenen una similitud a l’experiència traumàtica.
- Records angoixants recurrents, involuntaris i intrusius del succes traumàtic.
- Sons angoixants recurrents que el contigut dels quals està relacionat amb l’experiència traumàtica
- Reaccions dissociatives en les quals la persona sent o actua com si s’estigués repetint l’experiència traumàtica.
Quan aquesta símptomatologia perdura en el temps (mesos o anys) després de l’experiència traumàtica es diagnostica un trastorn per estrès posttraumàtic. Altres símptomes són la tristesa, desesperança, angoixa, sensació d’alerta, depressió i fòbies.
Tipus de trauma:
- Trauma d’apego o afectiu: és un trauma relacional que esdevé amb les figures d’apego, pares o cuidadors principals del nen. Quan les figures d’apego no donen resposta afectiva al nen o nena, no permet establir un vincle afectiu que generi seguretat al nen. Hi ha una manca de sintonia afectiva per part dels pares o cuidadors per donar una resposta a les necessitats afectives i emocionals del nen o la nena.
- Trauma preverbal: És un trauma que té lloc abans que el nen hagi adquirit la capacitat de la parla, el qual es manifesta a través d’un estat emocional sense que es pugui associar a cap record amb una imatge. Sentiments de solitud, por i espant són simptomes que les persones adultes expressen sense saber d’on prové.
- Trauma complex: Es tracta d’una acumulació d’experiències traumàtiques de forma continuada i recurrent que representa una exposició de la persona durant mesos o anys al trauma, provocant una cronificació del dany i la símptomatologia.