El trauma, la ferida que deixa empremta psicològica a l’individu. Les experiències traumàtiques són ferides que es mantenen vives durant els anys, amb les quals la persona ha de conviure. Aquesta convivència traumàtica, pot provocar que sorgeixin altres patologies associades. La teràpia EMDR (dessensibilització i reprocessament per moviments oculars) està reconeguda per la OMS com a eficaç per abordar el trastorn per estrès posttraumàtic, i per treballar les patologies associades com la depressió, ansietat, trastorns alimentaris que es poden haver desenvolupat durant el pas de les diferents etapes vitals (infància, adolescència, edat adulta).
Des de la perspectiva de l’EMDR, el trauma és una informació que s’ha instal·lat de manera disfuncional al cervell a partir d’una experiència considerada traumàtica. Això fa que aquesta informació (ferida traumàtica) interfereixi en la persona, la qual es pot manifestar en forma de símptoma en el transcurs dels anys ja que en el seu moment no va ser processada de forma correcta. Aquests símptomes poden ser en forma de trastorns d’ansietat, de conducta alimentària, depressió o amb símptomatologia del trastorn per estrès posttraumàtic la qual s’expresssa en formes com reviure el fet traumàtic, insomni, consum de tòxics, evitació a algunes situacions, agressivitat, les autolesions, etc.
El trastorn dissociatiu és una altre patologia greu derivada del trauma en que la persona genera defenses psicològiques per no haver de reviure el patiment de l’experiència. Conductes d’evitació, addiccions o no recordar res de la infància són algunes d’aquestes defenses.
Moltes vegades pensem que el trauma han de ser experiències greus com patir una pèrdua propera en un accident, estar a punt de perdre la vida o estar en un lloc que s’ha perpretat un atemptat. No obstant altres experiències considerades de menor impacte poden ser tant pertorbadores per la persona com els anteriors. En aquest cas podriem estar parlar de sentiments d’abandonament i soletat durant la infància, alguns estils educatius amb molta exigència i gens d’afectivitat o haver-se sentit una persona rara envers dels altres. Aquesta pèrdua de pau interna, psicològica pot generar conseqüències físiques i psicològiques molt extremes, sigui quina sigui la causa.
El propòsit de la teràpia EMDR es reduir la intensitat de l’experiència perquè deixi de tenir l’afectació traumàtica que li permeti a la persona tancar la seva ferida emocional.