La Sentència de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra sobre el cas de violació d’una noia de 18 anys duta a terme per cinc homes d’edats compreses entre 24 i 27 anys a les festes de Sant Fermin del 2016, ha provocat ràbia, frustració, por, empatia i moltes altres emocions i sentiments. Llegint el relat de l’agressió que es narra a la sentència provoca repugnància, estupefacció i sobretot empatia i suport cap a la noia que va haver de viure amb tragèdia aquesta experiència traumàtica. Per una part, la resolució recull la Sentència pròpiament dita amb el fallo i tot seguit el vot particular del magistrat Ricardo Javier González González, amb una extensió molt superior a la pròpia Sentència, la qual cosa sorprèn per la conclusió que en treu el jutge ja que demana l’absolució dels acusats.
Sense entrar en detalls que tothom ja sap en el sentit de com van transcorre els fets, m’agradaria deixar dit que molts especialistes en dret penal han valorat la fonamentació de la sentència com a pobre atès que la jurisprudència en que es basen en tots els casos, es tracta d’abusos o agressions sexuals comesos per una sola persona per demostrar que no hi ha violència i intimidació. Però cal tenir present que la noia va ser agredida i intimidada per cinc persones, per tant aquesta jurisprudència aplicada no sembla adequada.
Ës inaudit que no es consideri intimidació quan una noia indefensa és encerclada per cinc persones en una situació en que ella podia imaginar-se el que volien fer.
No hi ha violència quan hi ha 11 penetracions vaginals, anals i bucals?
Pel fet de callar i no defensar-se perquè la noia es va paralitzar de por, vol dir que es donava consentiment als agressors?
Crec que aquesta interpretació dels jutges és negligent com a mínim ja que no defensar-se, no negar-se en l’agressió interpreten que dóna consentiment.
És molt perillosa aquesta interpretació per la inseguretat que genera a les dones, atès que posa en una posició de superioritat als agressors i els autoritza a poder justificar les seves agressions amb absència del dolo culpós. Aquest punt és important ja que el dolo és el terme jurídic definit com l’element volitiu per què es cometi un delicte tenint coneixement clar que el que van fer té la voluntat deliberada de cometre un acte prohibit o penat per la llei.
En el vot particular del magistrat que demana l’absolució dels cinc acusats, es pot anar llegint el relat dels fets, amb un contingut que és el d’una violació en grup de les diferents formes en que es pot agredir sexualment a una dona.
Llegint la sentència i el vot particular la meva preocupació i reflexió està dirigida en quin tipus de justícia tenim, quins canvis des de la societat cal portar a terme?
Cal una educació a les escoles dirigida al respecte dels drets i a la igualtat de les dones per eliminar del tot aquest aquesta ideologia patriarcal masclista que sempre està present.
Aquesta Sentència ès un cop molt dur als drets de les dones, un retrocés molt important en el temps per la inseguretat que representa, des de la física fins la jurídica, però tanmateix ha de ser el motiu perquè les protestes que ja s’esdevenen avui en dia, siguin l’objectiu de la lluita pel canvi d’una societat culturament patriarcal i masclista.
Sense entrar en detalls que tothom ja sap en el sentit de com van transcorre els fets, m’agradaria deixar dit que molts especialistes en dret penal han valorat la fonamentació de la sentència com a pobre atès que la jurisprudència en que es basen en tots els casos, es tracta d’abusos o agressions sexuals comesos per una sola persona per demostrar que no hi ha violència i intimidació. Però cal tenir present que la noia va ser agredida i intimidada per cinc persones, per tant aquesta jurisprudència aplicada no sembla adequada.
Ës inaudit que no es consideri intimidació quan una noia indefensa és encerclada per cinc persones en una situació en que ella podia imaginar-se el que volien fer.
No hi ha violència quan hi ha 11 penetracions vaginals, anals i bucals?
Pel fet de callar i no defensar-se perquè la noia es va paralitzar de por, vol dir que es donava consentiment als agressors?
Crec que aquesta interpretació dels jutges és negligent com a mínim ja que no defensar-se, no negar-se en l’agressió interpreten que dóna consentiment.
És molt perillosa aquesta interpretació per la inseguretat que genera a les dones, atès que posa en una posició de superioritat als agressors i els autoritza a poder justificar les seves agressions amb absència del dolo culpós. Aquest punt és important ja que el dolo és el terme jurídic definit com l’element volitiu per què es cometi un delicte tenint coneixement clar que el que van fer té la voluntat deliberada de cometre un acte prohibit o penat per la llei.
En el vot particular del magistrat que demana l’absolució dels cinc acusats, es pot anar llegint el relat dels fets, amb un contingut que és el d’una violació en grup de les diferents formes en que es pot agredir sexualment a una dona.
Llegint la sentència i el vot particular la meva preocupació i reflexió està dirigida en quin tipus de justícia tenim, quins canvis des de la societat cal portar a terme?
Cal una educació a les escoles dirigida al respecte dels drets i a la igualtat de les dones per eliminar del tot aquest aquesta ideologia patriarcal masclista que sempre està present.
Aquesta Sentència ès un cop molt dur als drets de les dones, un retrocés molt important en el temps per la inseguretat que representa, des de la física fins la jurídica, però tanmateix ha de ser el motiu perquè les protestes que ja s’esdevenen avui en dia, siguin l’objectiu de la lluita pel canvi d’una societat culturament patriarcal i masclista.