Si partim d’un pilar de les necessitats bàsiques, un d’ell és l’alimentació. L’organisme humà necessita d’un conjunt de nutrients i energia que s’obté des de l’alimentació. En el procés de l’alimentació, de menjar, intervenen altres factors de convivència a banda de la nutrició de l’individu ja que proporciona plaer, facilita relacions socials i també és un element d’identificació cultural com els hàbits alimentaris de l’àrea mediterrània.
Quan hi ha un trastorn de la conducta alimentària esdevé una fractura de tots aquests elements que regulen una correcta homeòstasis de l’organisme el qual no pot realitzar unes correctes respostes adaptatives amb la finalitat de mantenir la salut.La tasca inicial conjunta entre terapeuta i pacient estarà orientada en la identificació, l’avaluació i el tractament dels components psicològics anòmals implicats o relacionats amb diferents trastorns o malalties mèdiques. No es tracta de focalitzar el tractament de la malaltia donant prioritat en el cos, deixant de banda factors emocionals, de la biografia, de la personalitat i/o dels hàbits de la persona. Seria un error que no es complementés l’escolta empàtica i humana de la persona amb l’escolta semiològica. Per tant, la intervenció no estarà dirigida només a l’abordatge orgànic de la malaltia com a part visible, sinó que ha de ser una intervenció de la qual es treballi la curació dels processos ocults que incideixen en l’aparició del símptoma.
Quan hi ha un trastorn de la conducta alimentària esdevé una fractura de tots aquests elements que regulen una correcta homeòstasis de l’organisme el qual no pot realitzar unes correctes respostes adaptatives amb la finalitat de mantenir la salut.La tasca inicial conjunta entre terapeuta i pacient estarà orientada en la identificació, l’avaluació i el tractament dels components psicològics anòmals implicats o relacionats amb diferents trastorns o malalties mèdiques. No es tracta de focalitzar el tractament de la malaltia donant prioritat en el cos, deixant de banda factors emocionals, de la biografia, de la personalitat i/o dels hàbits de la persona. Seria un error que no es complementés l’escolta empàtica i humana de la persona amb l’escolta semiològica. Per tant, la intervenció no estarà dirigida només a l’abordatge orgànic de la malaltia com a part visible, sinó que ha de ser una intervenció de la qual es treballi la curació dels processos ocults que incideixen en l’aparició del símptoma.