Què són els trastorns dissociatius?
Quan parlem d’un trastorn dissociatiu ho fem des d’un conjunt de símptomes que pot patir la persona que ha sigut víctima d’un trauma. La dissociació, en moltes ocasions, és també part de la simptomatologia del Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT). El trauma genera una ferida en la persona que en etapes de la infància provoca una fragmentació de la personalitat. Un nen maltractat pels seus progenitors entra en una dissonància cognitiva ja que si la persona que l’ha de protegir i cobrir les seves necessitats es mostra negligent o agressiu, haurà de cobrir-se ell les necessitats o en cas d’agressió trobar un mecanisme de defensa davant el perill que en moltes vegades és dissociar-se com a procés psicològic per no patir.
Les persones que han patit trauma d’apego o complexe en la seva infància quan són adults poden patir diferents patologies mentals greus com depressió, trastorns d’ansietat però també tenir moltes inseguretats i pors que es manifesten en fòbies i altres defenses que fa ús la persona per protegir-se del dolor. La lluita interna en l’edat adulta de la persona és molt gran i no la deixa viure. Els vincles d’apego amb els pares i familiars directes és un factor essencial en l’estabilitat del nen pel seu desenvolupament adaptatiu del seu interior psicològic i l’entorn. Quan aquest entorn és negligent o agressiu el nen se sentirà desprotegit, insegur i la seva vulnerabilitat s’accentuarà però uns pares que no han expressat afecte al nen pot provocar un resultat semblant. Això provocarà moltes situacions d’angoixa que quedaran gravades a la memòria del nen amb totes les sensacions físiques, emocions i creences negatives sobre un mateix ja que es pot sentir rar, culpable de no fer res bé (soc dolent i per això en tracten així), de no estar a l’alçada del que esperen de mi o no em mereixo ser estimat.
En l’edat adulta quan pateixi situacions en que no se senti prou vàlid amb la parella, feina o en altres àmbits de la seva vida actuaran d’activadors que el connectarà amb el passat (disparador). La persona adulta viurà experiències de la vida adulta però percebrà les mateixes sensacions d’inseguretat, desprotecció o de baixa autoestima que havia viscut en el passat.